“Veié que el cel s’esquinçava”.
En Samuel i en John han coincidit a l’avió que
va de Barcelona a Tel-Aviv, i han començat un llarg diàleg.
...
John
O sigui, que tu ets jueu...
O sigui, que tu ets jueu...
Samuel
Sí. Me’n sento al cent per cent. Però també sóc ateu.
Sí. Me’n sento al cent per cent. Però també sóc ateu.
John
És normal. Penso que, per a un jueu, ser ateu és el més lògic.
És normal. Penso que, per a un jueu, ser ateu és el més lògic.
Samuel
Com? Per què ho dius, això? Tothom pensa el contrari!
Com? Per què ho dius, això? Tothom pensa el contrari!
John
És possible. Però jo crec que allò que ha permès als Jueus mantenir-se com a poble, és precisament la Bíblia. I la Bíblia és, d’alguna manera, el llibre més antireligiós i ateu que conec.
És possible. Però jo crec que allò que ha permès als Jueus mantenir-se com a poble, és precisament la Bíblia. I la Bíblia és, d’alguna manera, el llibre més antireligiós i ateu que conec.
Samuel
La Bíblia, un llibre antireligiós? Però, si només parla de Déu!
La Bíblia, un llibre antireligiós? Però, si només parla de Déu!
John
El poble jueu és religiós, com ho són tots els pobles. La paraula “Déu” forma part de la mateixa estructura del seu llenguatge. Però, ¿què diu, la Bíblia, sobre “Déu”? Dues coses: la primera és que no hem de tenir cap altre “déu” fora d’Ell. I la segona és que d’Ell no ens en podem fer cap imatge per venerar-lo, i ni tan sols es pot utilitzar el seu nom per res. Això seria “idolatria”; una idolatria declarada el pitjor pecat, perquè és la mare de tots els altres pecats.
El poble jueu és religiós, com ho són tots els pobles. La paraula “Déu” forma part de la mateixa estructura del seu llenguatge. Però, ¿què diu, la Bíblia, sobre “Déu”? Dues coses: la primera és que no hem de tenir cap altre “déu” fora d’Ell. I la segona és que d’Ell no ens en podem fer cap imatge per venerar-lo, i ni tan sols es pot utilitzar el seu nom per res. Això seria “idolatria”; una idolatria declarada el pitjor pecat, perquè és la mare de tots els altres pecats.
Samuel
Veig que coneixes bé la Bíblia. Que ets jueu, tu també? I també, ateu?
Veig que coneixes bé la Bíblia. Que ets jueu, tu també? I també, ateu?
John
No. Sóc americà, i em considero cristià.
No. Sóc americà, i em considero cristià.
Samuel
Cristià!!!... I parles així?
Els Cristians han perseguit molt els Jueus...
Cristià!!!... I parles així?
Els Cristians han perseguit molt els Jueus...
John
És veritat. Hi ha cristians fanàtics, com hi ha jueus fanàtics, i americans fanàtics, i polítics fanàtics, i esportistes, i científics, i filòsofs fanàtics... No és ni la Religió, ni la Ciència, ni la Filosofia... allò que persegueix o fa mal als altres, sinó el fanatisme. El fanatisme ho corromp tot.
És veritat. Hi ha cristians fanàtics, com hi ha jueus fanàtics, i americans fanàtics, i polítics fanàtics, i esportistes, i científics, i filòsofs fanàtics... No és ni la Religió, ni la Ciència, ni la Filosofia... allò que persegueix o fa mal als altres, sinó el fanatisme. El fanatisme ho corromp tot.
Samuel
Creure que Jesús va ser el Crist, també és un fanatisme.
Creure que Jesús va ser el Crist, també és un fanatisme.
John
Cap Fe és fanatisme. Però tota Fe pot ser presa pels fanàtics. El fanatisme li posen alguns humans de més a més. Precisament per això em confesso seguidor de Jesús. Ell va ser assassinat pels fanàtics. En realitat, el van condemnar perquè denunciava tot fanatisme, fos dels sacerdots del temple, dels romans dominadors o del poble que es deixava enredar.
Cap Fe és fanatisme. Però tota Fe pot ser presa pels fanàtics. El fanatisme li posen alguns humans de més a més. Precisament per això em confesso seguidor de Jesús. Ell va ser assassinat pels fanàtics. En realitat, el van condemnar perquè denunciava tot fanatisme, fos dels sacerdots del temple, dels romans dominadors o del poble que es deixava enredar.
Samuel
Jesús, no era també un fanàtic?
Jesús, no era també un fanàtic?
John
Ell va ser assassinat. Fanàtics ho són els qui assassinen.
Hi ha una afirmació en l’evangeli de Marc que la trobo extraordinària: Jesús, després de ser batejat per Joan, va veure que el cel s’esquinçava. T’ho imagines? El cel s’esquinçava. Tots els fanàtics tenen una ideologia, unes raons supremes, unes veritats intocables, uns valors eterns, un dogmes indiscutibles... Són el seu “cel”. Exerceixen el seu fanatisme com un acte de culte al seu “cel”.
Només quan el “cel” s’esquinça, podem esdevenir realment humans.
Ell va ser assassinat. Fanàtics ho són els qui assassinen.
Hi ha una afirmació en l’evangeli de Marc que la trobo extraordinària: Jesús, després de ser batejat per Joan, va veure que el cel s’esquinçava. T’ho imagines? El cel s’esquinçava. Tots els fanàtics tenen una ideologia, unes raons supremes, unes veritats intocables, uns valors eterns, un dogmes indiscutibles... Són el seu “cel”. Exerceixen el seu fanatisme com un acte de culte al seu “cel”.
Només quan el “cel” s’esquinça, podem esdevenir realment humans.
Samuel
No hi havia reflexionat mai sobre això.
No hi havia reflexionat mai sobre això.
John
Doncs hi ha hagut molts jueus entre els més grans “esquinçadors” dels cels que ens muntem. Penso en S. Freud: la seva descoberta de l’Inconscient va esquinçar el “cel” de moltíssims “comportaments normals”; o C. Marx: els seus anàlisis socials van esquinçar el “cel” de molta “justícia” totalment injusta. Fins i tot A. Einstein, amb la seva Teoria de la Relativitat, ha esquinçat el “cel” de preteses “veritats indiscutibles”.
Doncs hi ha hagut molts jueus entre els més grans “esquinçadors” dels cels que ens muntem. Penso en S. Freud: la seva descoberta de l’Inconscient va esquinçar el “cel” de moltíssims “comportaments normals”; o C. Marx: els seus anàlisis socials van esquinçar el “cel” de molta “justícia” totalment injusta. Fins i tot A. Einstein, amb la seva Teoria de la Relativitat, ha esquinçat el “cel” de preteses “veritats indiscutibles”.
Samuel
“Va veure que el cel s’esquinçava”... Aquestes paraules expressen exactament la meva experiència personal.
“Va veure que el cel s’esquinçava”... Aquestes paraules expressen exactament la meva experiència personal.
John
I la meva. Als 25 anys vaig decidir ser ateu. Ho considerava la meva última i definitiva conquesta. Al voltant dels 60 he anat descobrint que el meu ateisme era només una altra ideologia; un “cel” que m’havia fabricat, i que se m’anava esquinçant ràpidament. Al principi em vaig espantar. Després vaig anar comprenent que dir-se ateu o creient podia expressar actituds exactament iguals: “cels” que ens fabriquem per protegir-nos, o per imposar-nos.
I la meva. Als 25 anys vaig decidir ser ateu. Ho considerava la meva última i definitiva conquesta. Al voltant dels 60 he anat descobrint que el meu ateisme era només una altra ideologia; un “cel” que m’havia fabricat, i que se m’anava esquinçant ràpidament. Al principi em vaig espantar. Després vaig anar comprenent que dir-se ateu o creient podia expressar actituds exactament iguals: “cels” que ens fabriquem per protegir-nos, o per imposar-nos.
Samuel
I ara, que?
I ara, que?
John
Saps com continua, l’evangeli de Marc? Diu que, després de veure esquinçar-se el cel, Jesús va sentir una veu que li deia: Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.
Saps com continua, l’evangeli de Marc? Diu que, després de veure esquinçar-se el cel, Jesús va sentir una veu que li deia: Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.
Samuel
Extraordinari!
Extraordinari!
John
A mi també m’ho sembla. Ara ja saps per què vull passar un temps a la terra de Jesús.
A mi també m’ho sembla. Ara ja saps per què vull passar un temps a la terra de Jesús.
Samuel
Per a vosaltres, és Terra Santa.
Per a vosaltres, és Terra Santa.
John
No és pas per això. Penso que, per sentir determinades paraules, cal trobar-se en situació de peregrí. Allò del desert, saps?
No és pas per això. Penso que, per sentir determinades paraules, cal trobar-se en situació de peregrí. Allò del desert, saps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada